Formulario de búsqueda

Lu Ma Mi Ju Vi Do
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
EL MAS DE CALABARRA

(fundat el 1703)

Els cellers

En la fèrtil vall de Calabarra, de la província de València, hi ha una possessió formosa que en porta el nom. Vincle en temps remot del Ducat de Gandia, hui és una de les moltes riqueses del propietari valencià el senyor Manuel Gómez Gómez, comte de Trènor, qui, cansat dels entrebancs de les velles pràctiques agrícoles, va voler col·locar la seua fi nca a l’alçada que aconsellen els moderns coneixements de les ciències i de la indústria.

Fàcilment i prompte es recorren entre vinyes, olivars i garroferars, els 28 quilòmetres de bona carretera que separen la ciutat de València del’extensa granja. Quan hi entres, els grans quadres de verd clar de les seues vinyes velles, les taques de verd platejat que formen els grups de les seues frondoses oliveres, el matís obscur de les plantacions de garroferes i els tons diversos de la vegetació exuberant de l’horta, tot perfectament conreat, predisposen agradablement el visitant, que se sorprén per la magnitud dels edifi cis i la disposició curosa de les diferents instal·lacions i dependències.

Entre totes elles, modernes fàbriques per a alcohol, oli, instal·lació de reg, magatzems, quadres, corrals i material agrícola selecte, crida l’atenció per la seua importància i disposició el que podem anomenar “Fàbrica de vi” i els cellers que els nostres gravats representen.

Transportat el raïm de les vinyes pels carros de la fi nca a les grans tremuges on el descarreguen, dues sènies especials l’eleven i el vessen a les premses, que destil·len cent trenta hectolitres de most per hora.

La pressió de l’orujo s’obté amb premses hidràuliques potents, les gàbies-vagoneta de les quals es transporten per via fèrria fi ns als peus dels dipòsits de fermentació. Un xicotet motor de vapor de quatre cavalls que dóna l’abast a la gran força que exigeixen les premses, posa en moviment la maquinària. S’utilitzen els moments de calma en el premsat per emmagatzemar l’excedent de força de la màquina en un acumulador hidràulic de cinquanta mil quilograms, cosa que unida a un enginyós multiplicador de pressió permet una primera pressió en les premses de cinquanta quilos per centímetre quadrat i una segona, de cent quilos.

Tot està disposat perquè amb el mateix material es puguen fabricar mostos blancs o negres i vins secs o dolços.

Sota els dipòsits de ermentació poden allotjar- se còmodament les restes de pinyols. La neteja més escrupolosa està assegurada mitjançant l’aigua que subministra abundantment una canonada que recorre tots els dipòsits.

Els dipòsits i els cellers, soterrats tres metres, aprofi ten el declivi del terreny i estan anivellats amb el pati de les façanes principals.

El sistema de ventilació dels cellers és curiós i ha estat objecte d’un estudi minuciós. Coberta doble i lleugera, fi nestres que són veritables entrades i eixides d’aire a doll que circula per l’interior de murs i cellers; tot està disposat convenientment i això assegura una temperatura adequada que, de vegades, és de setze graus menys que a l’exterior.

El projecte dels cellers de Calabarra el realitza un enginyer agrònom espanyol, el senyor Rafael Janini, que l’encarrega de la direcció facultativa de l’explotació. Ell ho ha calculat tot, fi ns als detalls més insignifi cants i dirigeix personalment les veremes i els treballs del celler.

El secunda, amb gran encert, el fi ll major del senyor Gómez i el pèrit agrícola Leopoldo Heández.

La major part de la maquinària ha estat construïda als tallers de La Maquinista Valenciana.

Fins ací la història del Celler de Calabarra, que va deixar de funcionar fa moltíssims anys.

CRÒNICA DE JUNY DE 1894.

Recopilada per Vicente Benaches.

Turís, agost de 2009