Història de Turís

El món arab

Després de la mort de l’emperador Teodosi (395 dC), l’imperi romà es divideix i entrem en el període anomenat Edat Mitjana, època que abastarà fins al segle XV (1453). Durant aquest llarg període es produeixen fets importants en la vida del nostre poble.

L’època visigoda (395-711) és un període confús, amb moviments de població, invasions dels pobles germànics i guerres contínues. No ens ha deixat cap herència important i no s’hi han trobat restes d’aquesta època. [1]

L’any 711 la península ibèrica és conquerida pels musulmans. Aquest període sí que va deixar un senyal important en la vida, la cultura, els costums i els edificis del nostre poble.

Torís va ser ocupada pels àrabs fins a l’any 1238. Construïren el castell que anomenem El Castellet i als seus peus va existir el poble de Serra, hui desaparegut. Cal dir que Serra va ser el nucli de població més important i Torís, en aquella època, era tan sols una alqueria que en depenia. No va ser fins al segle XIII que Torís va adquirir la mateixa importància que Serra, per a, posteriorment, superar-la.

La construcció d’El Castellet servia de defensa de la Vall dels Alcalans. Allí s’han trobat restes diverses i entre elles un grup de monedes. Com totes les construccions defensives va sofrir continus assalts i l’estat actual del castell és de ruïna.

El llegat més important del món àrab no són, però, les seues construccions. Hem de destacar:

• El sistema de reg va ser introduït per ells. Nous sistemes de cultiu, noves plantacions, noves tècniques i eines permeteren a l’agricultura valenciana beneficiar-se dels seus coneixements i ocupar un lloc important que encara conserva.
• Un bon sistema fiscal i administratiu va permetre el desenvolupament de les ciutats, la construcció de grans edificis i el traçat de noves vies de comunicació. Alhora va sorgir un comerç important, tant marítim com terrestre.
• La nostra llengua conserva una notable herència àrab. Paraules com alfals, cotó, corfa, clòtxina, dacsa, gamba, matalàs, tassa, tàpera, safareig, setrill, etc.). Així com els topònims Llombai, Muro, Moraira i poblacions amb els prefixos Beni- i Al-.

No és menyspreable ni es pot oblidar, per tant, l’herència que ens han deixat els àrabs. Cal tenir en compte que van ser 500 anys de permanència en aquestes terres.

[1] Entre la caiguda de l'Imperi Romà i la dominació musulmana hi passaren els visigots. Entre el segle VII fins les primeries del VIII, l'actual territori del País Valencià estigué subjecte al Regne visigot de Toledo. Però pràcticament no hi deixaren petjada.