Història de Turís

La conquesta cristiana

L’any 1238 marca una fita decisiva en la nostra història. Per entendre clarament el seu significat podríem dir, sense intenció d’exagerar, que hui som el que som gràcies a la conquesta de Jaume I.

Les terres valencianes havien viscut 500 anys de prosperitat, amb una organització social determinada, una llengua pròpia... amb una estabilitat que augurava un futur durador. Però la conquesta de l’antic Regne de València canvia la història i fa un gir complet a la nostra societat.

S’entra de ple en el món occidental, es parla una altra llengua que conservem fins ara, la societat s’acomoda a una nova mentalitat i a una nova estructura social, es disposa d’autogovern, de lleis pròpies. Naix el poble i la cultura que ara som.

La conquesta del Regne de València va ser un procés lent. Començà amb Pere II l’any 1210 (Castellfabib i Ademús). L’any 1213 mor Pere II a Muret. El succeí el seu fill Jaume I, que des de 1225 (Peníscola) fins a 1245 (Biar) duu a terme la conquesta en diferents etapes.

Torís, igual que València, va ser conquerida l’any 1238. El 23 d’abril d’aquest any, l’alqueria de Torís va ser lliurada a Gombald d’Entença, natural de Tortosa.

Però aquesta no és l’única inscripció que ens interessa. El 3 d’agost del mateix any ens trobem al Llibre del repartiment :

“A Pere Garcés de Deça, l’alqueria de Serra, en la vall d’Alcalà, junt a Torís, amb forns però sense molins” [1]

Ens està parlant de la població de Serra que es trobava als peus del Castellet.

El fet que al Llibre del repartiment anomene Torís com a alqueria, aporta una informació important sobre com era l’any 1238.

L’alqueria era el nucli de població més important i més poblat en temps musulmans després de les ciutats. De forma genèrica, una alqueria constava de:

“Dues parts ben diferenciades: el nucli de residència i les terres del seu entorn. Al mateix temps el primer es dividia en dos: lloc d’habitació i recinte fortificat. Aquest últim s’estructurava al voltant d’una torre i el seu circuit defensiu. [...] En el nucli de residència es podia distingir les cases i altres dependències com forns, molins... Finalment hi havia les terres de cultiu (secà i regadiu), els terrenys comunals, les pastures.” [2]

Tot açò ens indica que a Torís hi havia dos nuclis de població importants: el nucli actual i la població existent als voltants del Castellet. Ambdós llocs tenen la consideració d’alqueria. Són, per tant, nuclis d’habitatge i treball agrícola amb una mínima organització social i defensiva.

Un altre factor important és la forma en què es va fer la repoblació. En la primera etapa (fins a 1239), les alqueries, reals o cases de les ciutats s’atorgaven per decret del rei a persones que l’havien ajudat en les campanyes bèl·liques (catalans i aragonesos principalment). Però aquesta primera repoblació va arrelar ben poc. Així, com a exemple, a la ciutat de València només un 48% de les donacions fetes van ser realment ocupades per aquells a qui els havien estat atorgades.

Açò va suposar fer un nou repartiment (1239) per aclarir les concessions realitzades anteriorment. En aquest segon repartiment Torís va ser atorgat de nou al mateix Gombald d’Entença, cosa que fa pensar que aquest senyor sí que s’havia instal·lat d’una forma permanent a Torís.

Per últim cal explicar que, encara que la majoria d’àrabs van ser expulsats, una part es va quedar a les terres que ja ocupaven, sobretot per necessitats econòmiques dels nous pobladors que necessitaven mà d’obra. Els àrabs coneixien les tècniques de cultiu. Durant 100 anys més continuaren acudint pobladors de terres del nord (principalment catalans i aragonesos, però també francesos, italians i d’altres països) i això va fer augmentar la població cristiana del Regne de València i va provocar la disminució accelerada de la població musulmana, que va haver d’emigrar a terres granadines i nord-africanes.

Tota aquesta repoblació obeïa a un objectiu clar: “... de gent christiana multiplicar i exalçar, per tal que el nom de Déu aquí sia loat i glorificat”.

[1] Llibre del repartiment, assentament 2240, foli 30

[2] diversos autors, Història del País Valencià.

Volum II, “De la conquesta a la federació hispànica”. Edicions 62.