Història de Turís

La cultura ibèrica

A Torís s’han trobat moltes restes i s’han fet molts estudis de la cultura ibèrica. Segons els últims estudis arqueològics, La Carència va ser un dels poblats més importants de l’actual província de València. La seua posició estratègica i l’altitud (378 metres) van fer que fos un assentament llarg en el temps i posteriorment va ser romanitzat.

Les excavacions actuals de La Carència reforcen la tesi que aquesta va ser l’urbs iberoromana coneguda com Kili/Gili, segons la directora d’excavació, Rosa Albiach. S’han localitzat 64 assentaments rurals menors, orientats cap a La Carència, fortificacions xicotetes situades estratègicament en els vessants de les muntanyes, en les planures, a prop dels cursos d’aigua, brolladors o barrancs. La ubicació d’aquests assentaments al voltant de la gran ciutat, La Carència/Kili, en reforça el paper com a nucli de govern i mercat principal com a centre redistribuïdor de productes locals, regionals i també d’importacions, tal i com reflecteixen les nombroses troballes ceràmiques itàliques i gregues (fragments d’àmfores itàliques i de vernís grec).

Aquestes ceràmiques ens parlen del comerç del poblat que en aquest moment cronològic estava molt connectat amb la península itàlica i la cultura grega. La seua arribada a l’enclavament de Torís podria ser fluvial, a través del Magre, o bé per comerç terrestre, documentat per les vies principals d’accés a l’interior. El paper fonamental de les nombroses aldees i assentaments rurals seria, probablement, l’agricultura i la ramaderia, mentre que les fortificacions menudes, ubicades en altura, actuarien com atalaies de control de les zones de pas cap a l’urbs.

La Carència ha estat objecte durant molt de temps de contínues espoliacions cosa que en dificulta l’estudi i la reconstrucció històrica. El terme ‘La Carència’ és d’origen àrab i deriva de al-kanîsa (església cristiana). Està formada per dos altiplans. La part més elevada està envoltada de muralles. La part sud, d’on se’n conserven aproximadament 21 metres, té una torre. Al centre del recinte es descobriren restes d’habitacions de planta rectangular amb parets de pedra travades amb fang. En un dels recintes es troba un banc. A la part inferior es descobriren restes d’habitacles de planta rectangular.

A partir de la dècada dels 60 el Servei d’Investigació Prehistòrica (SPI) de la Diputació de València comença a realitzar estudis rigorosos d’aquest poblat.

El poblat ibèric de La Carència se situa al segle IV aC i sembla que perdurà fins al canvi d’era. Quatre-cents anys d’història amb una població sedentària dedicada a l’agricultura i a la caça. Allí s’han trobat restes de cimentació, parets... i com a restes més importants en destaquem:

• El cap de bou, trobat per Luís Sanfélix Pérez el 1969 i estudiat profusament per Enric Llobregat. Actualment es troba a l’Ajuntament de Torís. Aquest cap pertanyia a una escultura d’un bou dret amb el cap baix. Està considerat, junt al de Sagunt, com una peça important.
• Una fíbula [1] anular d’arc molt decorada (i d’altres fíbules menys decorades). Es conserva al Museu de Belles Arts de València per donació de Teodor Llorente el 1908. Fa sis centímetres d’arc i està decorada amb diversos cercles gravats. Té sobre la cara externa del pont un cap masculí de faccions exagerades, amb barba, i està cobert amb una tiara.
• Ceràmica amb decoració geomètrica i ceràmica campaniana, datada al segle II aC.

La Carència va ser utilitzada posteriorment per diferents civilitzacions de les quals també s’hi han trobat restes (fins a l’edat mitjana).

Segons sembla, amb el canvi d’era, la població es va traslladar cap als voltants i zones més baixes i aquest enclavament va quedar només com a punt de vigilància ocupat per un nombre reduït de persones .

1] Sivella o fermall a manera d'imperdible feta de bronze i ferro o de metalls preciosos.