Ver mapa más grande

Ruta de carretera des de València a Turís. Turís a Google Maps 



 

Municipi de la comarca de la Ribera Alta, en els confins amb la foia de Buñol. El seu terme limita: al N, amb el de Godelleta: al E, amb els de Torrent, Monserrat i Montroy; al S, amb el de Dosaigües; al O, amb el d'Alboraig. El relleu és ondulat, com la majoria de la zona de l'interior valencià, i a penes és accidentat per algunes llomes i turons d'orientació ibèrica i de materials cretacis. L'altitud mitjana del piedemonte en la part que correspon a Turís, es troba entre les corbes de nivell dels 280 m'i els 190 m, en descens de O a E. Sobre el mateix s'alça la denominada serra de Castellet, encara que a penes aconseguix els 342 m d'altitud sobre el nivell del mar. El clima és mediterrani.

La seua economia es basa fonamentalment en l'agricultura. La superfície cultivada s'eleva al 73,1% de la total del terme. En els turons i muntanyes creixen alguns pins i mates. En els cultius de secà predominen vinyes, oliveres, fruiters i cereals. La vinya és el principal cultiu i es destina tant a vinificació com a raïm de taula. El vi és embotellat per un celler cooperativa a què estan associats la majoria de vinicultors de la població. En terrenys de regadiu, tant en la zona del riu Magre com en el pla de la Masia de la Calabarra es cultiven tarongers, fruiters, dacsa, hortalisses i altres productes. La ramaderia compta amb caps de vaquí, porcins i ruscos. La indústria és poc important, si bé mereixen ser destacades la fàbriques de guitarres.

Les comunicacions es basen en les carreteres d'Alboraig a Silla i Llíria a Tavernes de la Valldigna, les quals s'encreuen a l'altura de la capital del terme. Una altra carretera de caràcter local porta a Buñol sense passar per Alboraig.

Se sap que va ser conquistat per les tropes de Jaume I en el segle XIII i que el mateix rei ho va donar a Gombau d'Entenza. Després va ser cap de la baronia de Turís i va dependre del senyoriu dels marquesos de Bèlgida. La seua església parroquial, molt àmplia i amb abundància de marbres, posseïx torre campanar i cúpula de considerable volum. Va ser acabada de construir en 1777.

Celebra les seues festes en el mes d'agost, en honor de la Mare de Déu dels Dolores i de San Francisco de Borja. Els seus habitants parlen en valencià, sent ja frontera amb la zona castellà parlant, i se'ls denomina torisans.

Les restes més antigues que coneixem en el terme de Turís es troben en el Montrotón, en l'Alt del Collado dels Barracons, en l'Olivereta del Canyamar i en el Castellet: en tots estos punts s'arrepleguen ceràmiques fetes a mà i sense decorar, molins de pedra i en algun, es veuen restes de murs, testimonis de l'existència d'antics pobladets de l'Edat del Bronze, corresponents a la cultura del Bronze Valencià. .