Història
¿Quina és la denominació valenciana del topònim que en castellà diuen Turís? Ponent: D. Germà Colón i Domènech La pregunta que formula el Senyor Secretari de la Comissió del Llegat Cultural del Consell Valencià de Cultura (fax del dia 13 d’abril de 1993; eixida 125) és la següent: ¿Quina és la denominació valenciana del topònim que en castellà diuen Turís? En primer lloc hem de confessar que desconeixem l’etimologia d’aquest topònim, el qual té aspecte de ser pre-romà.1 Quan en l’Edat Mitjana és esmentat en texts llatins ix com a TURRIS. Aixó és resultat d’una arbitrària llatinització, sense massa valor, ja que el reflex romànic d’aqueix terme en les nostres terres sempre és torre o torra. Al Llibre del Repartiment de 1238 llegim les dues variants Turis i Toris. Al repertori anomenat Aureum Opus en document de l’any 1250 del rei En Jaume relatiu a la pesca a l’Albufera, se citen, entre altres els pobles de: “xiua, bunyol, mascata, turis, madrona…”.2 En els Furs de València, en la delimitació dels termes de la Ciutat, tenim Torís en romanç i Turris en llatí, com es pot veure en la nostra edició: “Los térmes de la ciutat són: entrò al terme de Murvedre, que partex ab Puçol; entrò al terme d’Alocau, e de Xiva, e de Bunyol e de Torís; e entrò en Munserrat; e entrò al terme de Algezira e de Cullera. E de la riba de la mar sie e dur terme per c millers dintre la mar”. “Termini civitatis sunt: usque ad terminum de Murvedre, qui terminat cum Puzol; et usque ad terminum de Holocau, de Xiva, de Bunyol, de Turris et usque ad Montem serratum; et usque ad terminum de Algezira et de Culyera. Et de litore maris sit et duret per centum miliaria intus mare”. (fur I-I-2) 3 . En document de 1347 relatiu a la guerra del dos Peres és Torís (repertori de Mateu Rodrigo Lizondo, Guerra de la Unió, s.v.). L’arrendament del tall del drap de l’any 1404, on el regne de València, queda dividit en 25 demarcacions, especifica els lloc que es troben sotmesos a contribució; entre molts altres hi tenim el nostre topònim amb una “noble” th, però amb o pretònica: “E dels lochs de Xiva, de Bunyol, de Macastre, de Setaygues, de Xestalgar, e de altres lochs […] e de Perdralba, de Vilamarxant, de Ribaroja, de Xestalcamp, de Thoris, de Si Nofre Berthomeu Ginart en el seu Repertori general e brev sumari (València, Pere Patricío Mey, 1608) esmenta el nostre topónim dues vegades com a Torís,5 podem dir que en 1622 en les relacions sobre les diòcesis valencianes apareix Turís,6 encara que en un context llatí. No cal seguir aplegant més citacions, perquè les dues formes alternen constantment. Així, en l’índex del Liber patrimonii Regni Valentiae de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el nostre poble apareix amb les grafies Torís i Turís.7 Es enginyosa la solució que hi adoptà el canonge Sanchis Sivera, quan va entrar el nostre poble amb les dues grafies (vegeu ací la nota 1)… Ara bé, he de fer la mateixa constatació que ja he apuntat alguna altra vagada: una i sobretot tónica, com ací, tanca necessàriament la vocal àtona que la precedeix. La tendència fonètica normal és a una pronunciació [turís]; però que quede clar la presència sovintejada de la grafia Torís és la prova irrefutable de la resistència, l’argument que originàriament hi ha una vocal o pre-tònica. I per tant, si la forma Turís no és cap heretgia toponímica, s’hauria de preferir Torís, que té al seu favor la documentació i l’argumentació lingüística. NOTES 1 Cfr. J. SANCHIS SIVERA, Nomenclátor geográfico-eclesiástico de los pueblos de la diócesis de Valencia, Valencia, 1992, p. 410-411, s.v. Turis-Torís. |
